Història

banysa-arabs-panoramica

La data més antiga en què es documenta l’existència dels banys es remunta al 18 de desembre de 1194. El document manifesta que els banys de Girona han estat construïts per ordre del rei, Alfons I el Cast; que són propietat del monarca i que es tracta d’una nova construcció, sense deixar entendre que es tracti d’una reedificació, construcció o transformació. L’edifici és d’estil romànic, però el monument no nega les influències àrabs hereves de la tradició termal grecoromana que afecten els elements arquitectònics i l’estructura funcional dels banys. És amb la conquesta de Lleida i Tortosa quan es descobreix aquest sistema de banys, que s’importa a Girona.

frigidarium_1

Al final del segle XIII els atacs dels exèrcits del rei de França, Felip l’Ardit, van fer que l’edifici dels banys resultés víctima de la situació, fins al punt que va necessitar una reconstrucció gairebé total.  El rei Jaume II va accedir a la proposta de Raimon de Taialà, que va reconstruir l’edifici entre el 24 de març de 1294 i el 4 de desembre de 1296. Està documentat que fins al 1366 els banys eren públics. Ara bé, des d’aquella data fins a 1416 hi ha un buit de referències històriques sobre l’equipament. És aquell any que se’n tornen a tenir notícies, però aleshores es parla d’uns banys que ja no són públics; les referències documentals parlen d’una casa, amb el seu hort i uns banys que hi estan integrats. Entre els segles XV i XVI, doncs, sembla que van formar part d’una propietat particular.

Al segle XVII es va construir el monestir de caputxines, fet que va comportar que els banys hi quedessin incorporats. Bona part del complex arquitectònic de la zona, inclosos els banys, es va veure afectat per una rigorosa clausura, fet que també va canviar el caràcter de tota la zona. Les monges van conservar-ne parts per al seu propi ús. Per exemple, l’antiga piscina la feien servir de safareig.

Els anys 1929-1930 es va produir la segregació dels banys, després d’haver quedat gairebé oblidats a l’interior del monestir de clausura. El 8 de març de 1929 es va establir un conveni en virtut del qual es desvinculaven els Banys Àrabs del conjunt de l’edifici monàstic. L’acord el signaren el president de la Diputació i l’abadessa de les caputxines.

Des de la data de la construcció dels banys, el seu entorn ha experimentat notables canvis. Si en un principi es van construir als afores de la ciutat, ara estan envoltats d’una zona urbanitzada i habitada.

A la dècada dels seixanta del segle XX  s’obre el passeig Arqueològic, que dóna pas a un carrer més ample, un veïnatge millor i millor caràcter en general. Aconseguida l’exclaustració i realitzades les obres pertinents, els anomenats Banys Àrabs han pogut ser visitats, estudiats i admirats i s’han incorporat al conjunt arqueològic que Girona ofereix als seus visitants. Des de 1931 fins a 1939 van estar sota la responsabilitat de la Comissaria Delegada de la Generalitat; des de 1939 fins a 1992, a cura de la Diputació i actualment han estat confiats al Consell Comarcal del Gironès.